Resultats de la cerca
Es mostren 18635 resultats
feix
Història
Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral.
A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares, la força El seu origen és etrusc Fou reprès com a emblema de la Revolució Francesa, i al s XX, com a símbol del feixisme italià
retard de grup
En un senyal de banda ampla, derivada de la fase en funció de la freqüència.
Avalua el retard global que experimenta un senyal de banda ampla quan es propaga per un determinat medi de transmissió o subsistema d’RF radiofreqüència si el retard és diferent per a cada freqüència, es produeix una distorsió de l’espectre del senyal i aquest es deforma sensiblement
ombra d’una taca solar
Astronomia
Nucli central fosc d’una taca solar, el qual pot ésser envoltat per una penombra si la taca és prou gran.
La seva visió directa emprant un filtre solar quan hi ha poca turbulència atmosfèrica permet distingir diferències de lluïssor al seu interior, mentre que les observacions amb grans telescopis en mostren fins i tot l’existència de taques d’uns 500 quilòmetres, quasi tan brillants com la fotosfera
musclera
Aqüicultura
Instal·lació construïda per al cultiu extensiu de musclos.
Si les muscleres es troben lluny de la costa, o en zona de marees, acostumen a ésser flotants Quan estan a prop de terra i en zones no sotmeses a marees intenses estan fixades al fons A Catalunya n'hi ha en gran nombre al delta de l’Ebre
llàgrima
Anatomia animal
Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull.
Quan la secreció és massa abundant i, per tant, el líquid no s’escorre totalment cap a les fosses nasals, aleshores va caient cara avall La secreció de llàgrimes augmenta en les processos irritatius locals o per un mecanisme central psíquic, sobre el qual influeix, sobretot, el to afectiu
laringoplegia
Patologia humana
Paràlisi dels músculs de la laringe.
Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral
Pelagi II
Cristianisme
Papa (579-590).
Got, elegit i consagrat papa precipitadament sense la confirmació bizantina quan Roma era assetjada pels longobards, fou sempre oposat a la cort i al patriarca bizantins Cercà debades l’ajut dels francs Actiu restaurador de Roma, veié com els visigots començaven a convertir-se a la fe catòlica
molinatge
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els fils de seda, raió i altres filaments artificials o sintètics en el molí seder, a fi de donar-los la torsió necessària per a mantenir units els filaments o bé els caps, en el cas de fils retorts.
Quan es dóna torsió crespó fins a 4 000 voltes/m, cal fer-ho en dos passos successius La torsió és fixada mitjançant una vaporació, i per distingir la torsió S de la Z hom dóna al fil un tint fugaç, que és eliminat en descruar el gènere
Académie des Beaux-Arts
Institució resident a París, derivada d’una de les antigues seccions de l’Institut de France creades a la seva fundació el 1795.
Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid
Catalonia
Poema en anglès d’Edward Hawke Locker, en 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès a Edimburg (1811) per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.
Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 de setembre de 1811 Descriu la campanya de Catalunya durant la guerra del Francès, amb allusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya