Resultats de la cerca
Es mostren 173360 resultats
Nicèfor I
Història
Emperador d’Orient (802-811).
Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars
Ramon I
Història
Vescomte d’Urgell (d 971d 988).
Actuava l’any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I
Urbà I
Cristianisme
Papa (220-30).
Fou el successor de Calixt I Segons el Liber pontificalis, instituí vint-i-cinc títols presbiterals
Calixt I
Cristianisme
Papa (217-222).
Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre
Tirídates I
Història
Rei dels parts (248-211).
Suposat germà, company de revolta i successor d’Àrsaces I, el qual ajudà a conquerir la satrapia de Pàrtia
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort bizantina Deixà…
Karekin I
Cristianisme
Patriarca de l’Església armènia.
Des del 1995 fins a la seva mort fou patriarca de tots els armenis set milions de cristians, que no són ortodoxs ja que abraçaren el monofisisme, tot i que conserven les tradicions i els ritus orientals De nom Nesham Sarkissian, fou ordenat de prevere el 1952 i de bisbe el 1964 El 1983 fou elegit catolicós de l’Església Cilícia dels Armenis, la segona seu més important de l’Església armènia El pas més destacat que féu com a catolicós de tots els armenis fou la signatura, amb Joan Pau II, de la declaració sobre la persona de Crist, el 1996, que posava fi a quinze segles de querelles teològiques
Celestí I
Cristianisme
Papa (422-432).
Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda
Nabucodonosor I
Història
Rei d’Isin (1124-03 aC).
Regnà sobre Babilònia i el sud de Mesopotàmia Derrotà els elamites, que, vers el 1160 aC, havien ocupat Babilònia, i arribà fins a la mateixa Susa, capital de l’Elam
Pasqual I
Cristianisme
Papa (817-824).
Rebé de Lluís I el Piadós la ratificació de la possessió dels Estats Pontificis privilegium ludovicianum coronà Lotari I emperador 823 Intervingué en la lluita contra la iconoclàstia d’Orient La seva festa se celebra el 14 de maig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina