Resultats de la cerca

Formada al Club Atlètic Igualada, competí també a les files del Ría Ferrol, de l’Agrupació Atlètica Catalunya, de l’Integra 2 i del Futbol Club Barcelona Fou campiona d’Espanya júnior de 3000 m en pista coberta 1997 i campiona de Catalunya en categoria promesa de 800 m a l’aire lliure 1999 i de 3000 m en pista coberta 2000 En categoria absoluta, guanyà en set ocasions el Campionat de Catalunya de 1500 m en pista coberta 2002, 2004-09 i en dues ocasions el de 3000 m 2003, 2010 A l’aire lliure, fou campiona de Catalunya de 800 m 2002 i de 400 m 2003 Disputà set finals consecutives en la prova…

Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964, de 1500 m 1952…

Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A Reus es creà l’…

Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’agregat de Valleta i nombroses urbanitzacions de tipus residencial i turístic al llarg de la costa…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km 2 , limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…