Resultats de la cerca

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…

La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la…

Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…

Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom  Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana…