Resultats de la cerca

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres…

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…

Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…

Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari,…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…

La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…

Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi  Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…