Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Pedro Girón y de Velasco
Història
Tercer duc d’Osuna, marquès de Peñafiel i comte d’Ureña; cavaller del Toisó d’Or.
Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa conjuració de…
Acisclo Moya de Contreras
Cristianisme
Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València.
Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu
Joaquim Marín i Mendoza
Historiografia catalana
Jurisconsult i erudit.
Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes 1776, edició en microforma del 1989 i Historia del derecho natural y de gentes 1776, amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret natural Aquest…
Blanca de Borbó
Història
Reina de Castella.
Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei
Pere de Xèrica i de Lloria
Història
Baró de Xèrica.
Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a…
Joaquim Marín i Mendoza
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència
Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor
Història
Setè duc de Medina Sidonia, comte de Niebla i marquès de Cazaza.
Fou nomenat capità general de la costa d’Andalusia, i fou designat per Felip II cap de l’Armada Invencible 1588 Les raons del fracàs de l’Armada són complexes, però hom no descarta la incompetència de Guzmán No perdé la confiança de Felip, que el féu virrei d’Andalusia i, posteriorment 1595, capità general del Mar Océano
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció…
Edmond Boissier
Botànica
Botànic suís.
Recorregué una gran part de la regió mediterrània, especialment el País Valencià, Andalusia, Sardenya, Grècia, l’Àsia Menor i Pèrsia, i colleccionà un gran herbari, actualment conservat al Conservatoire Botanique de Ginebra El seu voluminós Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne 1839-45 és encara avui una de les obres bàsiques per al coneixement de les plantes d’Andalusia La seva obra cabdal és la Flora Orientalis 1867-88, fruit dels seus viatges per Grècia i el Pròxim Orient
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina