Resultats de la cerca

Era un temple preromànic, probablement del començament del segle X, amb tres capelles absidals cobertes amb volta de ferradura i una sola nau

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica

És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa 2672 m alt passant pel coll de Barbarissa , que comunica la vall de Benasc amb la vall aragonesa de Gistau Al centre d’aquesta vall hi ha l' estany de Barbarissa , un dels més grans de la regió de Posets, i l' estany petit de Barbarissa

El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…