Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
jonc negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 15 a 70 cm d’alçària, de fulles basals, linears i canaliculades i flors agrupades en inflorescències de color negrós.
Creix formant una gespa densa, i viu a les jonqueres i a les maresmes litorals, i també en zones humides de l’interior, preferentment en aigües alcalines
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
savina
savina turífera
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
peu de colom

Peu de colom
Krzysztof Ziarnek (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, híspida, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors d’un groc pàl·lid, arranjades en cimes terminals, i de fruits en esquizocarps.
Creix en indrets pedregosos calcaris, a una gran part d’Europa De l’arrel és obtingut un colorant vermell, usat per a donar color a productes alimentaris
galet

Galets
Alimentació
Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt.
indígena
Botànica
Zoologia
Que creix, que es fa o habita naturalment en una regió, no importat.
mill del sol

Mill del sol
H. Zell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb pèls escabres, de fulles lanceolades acuminades, de flors blanques petites i de llavors dures i nacrades.
Creix en vorades de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa En medicina popular és emprada contra els càlculs biliars i urinaris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina