Resultats de la cerca
Es mostren 5882 resultats
Faustino Ruiz Rubio

Faustino Ruiz Rubio (a la dreta)
ARXIU F. RUIZ
Atletisme
Marxador.
Sorgit del CA Palafrugell, s’inicià en l’atletisme el 1977 i s’especialitzà en la marxa atlètica a partir del 1981 Amb Antonio Ruiz Villar com a entrenador, ja obtingué un parell de podis en Campionats d’Espanya en categoria júnior Posteriorment, s’entrenà amb el campió alemany Walter Schwoche 1988-90 i amb Jordi Llopart a partir del 1991 Assolí quatre títols de campió de Catalunya de 20 km 1988, 1989, 1990, 1992 i el 1991 ocupà el tercer lloc en l’estatal de 50 km Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà dues Copes del Món 1991, 1995 A més del CA Palafrugell 1977-90…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
forma
Matemàtiques
Aplicació f d’un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d’escalars en el qual és definit i que generalment és el cos dels nombres reals o dels nombres complexos.
Segons quin sigui el valor de n i les propietats de f , hom distingeix diversos tipus de formes Hom diu que f és una forma lineal o funcional lineal si, per a x i y de E i λ de K, f satisfà f x+y = f x + f y i f λ x = λ f x El conjunt de formes lineals d’un espai vectorial E sobre el seu K , és E* , espai dual Si hom pot considerar E com a producte cartesià de n espais vectorials, una forma f transforma tot conjunt ordenat de n vectors en un escalar de K si aquesta…
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà
Un enredo de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 69 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…
valoració
Matemàtiques
Aplicació f d’un reticle (R, ∨, ∧) en el conjunt de nombres reals tal que f(A ∨B) + f(A ∧B) = f(A) + f(B).
Les probabilitats, les longituds, les àrees, els volums, etc, són exemples usuals de valoracions
funció multiplicativa
Matemàtiques
En teoria de nombres, funció f:ℕ-{0}→ℂtal que f(1)=1 i f(xy) = f(x)f(y) quan x i y són primers entre si.
funció monòtona a trossos
Matemàtiques
Funció f: [a,b]⊂ℝ→tal que existeix una subdivisió del seu interval de definició, a = a0 <a1 <... <an = b, tal que, per a tot i=1,...
< a n = b , tal que, per a tot i =1,, n , existeix una funció f i monòtona en l’interval tancat a i - 1 , a i i igual a en l’interval obert a i - 1 , a i
subadditivitat
Matemàtiques
Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x+y del domini, compleix f(x+y) ≤f(x) + f(y) o bé f(x+y) ≥f(x) + f(y).
Si es compleix la igualtat, hom parla aleshores d' additivitat
viscositat

Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina