Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional  i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a…

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Prengué l’alternativa el 1960 Hom el situa dins l’estil de l’escola sevillana Es retirà l’any 1982

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Extrem dret, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà al Barcelona Atlètic i debutà oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de la vaga de la Lliga 1984-85 Continuà amb el filial i actuà de manera esporàdica en el primer equip fins que en l’edició 1987-88 hi ingressà de ple Disputà 23 partits 14 oficials amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa del Rei 1988 i de la Copa de la Lliga 1986 Després jugà a l’Oviedo, el Figueres 1989-90, el Llevant 1990-91, l’Àvila 1991-92, el Cacereño 1992-93, el Tremp 1993-94 i l’Osca 1994-96, equip en el qual es retirà com…

Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva  En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, que s’ha…

Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

S'establí a Madrid i el 1757 fundà amb Juan Antonio Lozano un Diario noticioso, curioso-erudito y comercial Més tard creà, sol, la publicació miscellània Caxón de Sastre 1760-62 — imitada a Barcelona per PÀde Tarassona — i altres publicacions erudites, com el Diario Estrangero 1763, La Estafeta de Londres , El Correo Literario de la Europa 1780-82 i 1786-87, en les quals es mostra atent a les novetats europees Redactades en gran part per ell, palesa una actitud illustrada, però alhora reaccionària, potser única al seu temps, i que li ha valgut elogis de Menéndez Pelayo

Conegut com Paco Seirullo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid 1972 i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal 1975, fou professor a l’INEFC de Barcelona 1976-2010 i director acadèmic 1979-81 i 1988-89 i cap d’estudis en dues ocasions Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física 1985 i la Revista de Entrenamiento Deportivo 1987 També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt Rendiment Esportiu del COE i de l…