Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
balada
Música
Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.
De caràcter líric o èpic, aquesta forma musical, apareguda vers la fi del s XVIII, no té res en comú amb la balada medieval Els precursors de la balada vocal foren Johann Friedrich Reichardt 1752-1814, Johann André 1741-79 i Johann-Rudolf Zumsteeg 1760-1802, pertanyents a l’escola berlinesa de lied Zumsteeg influí Franz Schubert 1797-1828, el qual convertí la balada en un gènere independent dins el lied El gran creador de balades romàntiques fou Carl Loewe 1796-1869 Altres autors de balades vocals foren Robert Schumann, Brahms i Martin Plüddemann Felix Mendelssohn escriví una…
Michael Christian Festing
Música
Compositor i violinista anglès.
Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca…
Peter Meven
Música
Baix alemany.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà a l’Òpera de Magúncia Posteriorment es presentà en diversos escenaris de Wiesbaden i Oldenburg, com a membre estable de les seves companyies d’òpera Membre de l’Òpera de Düsseldorf el 1964, simultaniejà la seva dedicació a aquest teatre amb diverses actuacions arreu d’Europa Cantà als teatres d’òpera de Ginebra i París i als festivals de Bayreuth i Salzburg El 1981 obtingué un èxit clamorós com a Rei Marke Tristany i Isolda a Stuttgart, amb la producció de G Friedrich Destacà sobretot en els papers per a baix profund, amb…
Òscar I de Suècia i Noruega

Òscar I de Suècia i Noruega en un retrat pintat per Friedrich Dürck (1849)
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència
Josep Maria Morera i Buelti
Teatre
Director de teatre.
Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para…
Dohna
Llinatge senyorial alemany l’estirp del qual fou Henricus, noble de Rötha (Saxònia) (1127).
Els seus membres foren burggravis de Donin actualment Dohna des del 1156 fins al 1402, que en foren expulsats pels marcgravis de Mísnia El 1525 adquiriren la senyoria de Schlobitten, i el 1548 foren reconeguts per l’emperador com a burggravis i comtes del Sacre Imperi El 1900 foren creats prínceps de Dohna-Schlobitten pel rei de Prússia Cal destacar-ne el burggravi Friedrich Alexander von Dohna-Schlobitten mort el 1831, que fou ministre de l’interior de Prússia 1802-12, i el burggravi Karl Emil von Dohna-Schlobitten mort el 1859, mariscal de camp prussià, que fou un dels caps de…
Corona Elisabeth Wilhelmine Schröter
Música
Cantant, actriu i compositora alemanya, coneguda com a Elisabeth Schmeling.
Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…
Isidor George Henschel
Música
Compositor, director i baríton alemany naturalitzat britànic.
El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der schöne , The…
Tischbein

Goethe a la campanya romana, obra de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
Pintura
Família de pintors alemanya, del segle XVIII.
Johann Heirinch Tischbein el Vell Haina 1722 — Kassel 1789 fou pintor de la cort de Kassel amb Guillem VIII Destacà sobretot com a retratista els millors retrats són al palau de Wilhemstahl El seu nebot Johann Friedrich August Tischbein Maastrich 1750 — Heidelberg 1812 viatjà a París i Roma i coincidí amb JL David i AR Mengs conreà el retrat Princesa Frederica Sofia Guillemina de Prússia Rijksmuseum, Amsterdam El seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein el Jove Haina 1751 — Eutin 1829, el més famós de tots, fou deixeble de Winckelmann a Itàlia, i fou nomenat director de l’Acadèmia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina