Resultats de la cerca
Es mostren 802 resultats
nicolaisme
Cristianisme
Doctrina de la secta llibertina gnòstica dels nicolaïtes, propera a la dels caïnians, de la qual hom fa esment al llibre de l’Apocalipsi
.
El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols
Henri de Bertin
Història
Història del dret
Polític i advocat francès.
Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Étienne Dolet
Filosofia
Humanista francès.
A Lió treballà com a impressor Acusat d’heretgia, fou condemnat i cremat a París Escriví Second enfer 1544, contra la Inquisició, i Manière de bien traduire d’une langue en l’autre 1540 La seva obra més important, però, és Comentarii linguae latinae 1536-38 És també autor de poemes Carmina 1534-38 i Cantique sur la désolation et la consolation 1546
Salimbene da Parma
Història
Nom amb què és conegut Salimbene de Adam, cronista italià.
De família noble, entrà als franciscans a Fano 1238 Fugí de Parma durant el setge de Frederic II 1247 cap a Lió, on entrà en contacte amb el joaquimisme dels espirituals De les diverses cròniques que escriví, només se n'ha conservada una, el Chronicon , i encara mutilada, que constitueix una de les fonts històriques més interessants del s XIII
Giovanni-Niccolò Servandoni
Arquitectura
Teatre
Arquitecte i escenògraf italià.
A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles
Amalari
Cristianisme
Bisbe de Trèveris.
Ambaixador de Carlemany a Bizanci 813, mestre a l’escola palatina de Lió Fou un dels representants de l’anomenat renaixement carolingi escriví diverses obres sobre temes litúrgics, entre les quals sobresurt el llibre De ecclesiasticis officiis , que tingué molta influència sobre el desenvolupament ulterior de la litúrgia Algunes de les seves opinions foren condemnades pel sínode de Quierzy l’any 838
Jeroni Lloret
Història
Erudit.
Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia
litúrgia romana
Cristianisme
Ritu occidental propi de l’església de Roma.
Amb el temps segles IX-XI ha suplantat els altres ritus occidentals i, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica litúrgia, llevat d’algunes excepcions, com els ritus ambrosià a Milà, el gallicà a Lió, el visigòtic a Toledo i els diversos ritus orientals conservats per les esglésies uniates Bé que reformada, ha passat a la majoria d’esglésies sorgides de la Reforma
Paul Niclausse
Escultura
Escultor francès.
Fou professor a l’École des Beaux-Arts de París 1944 i membre de l’Académie des Beaux-Arts Tipus perfecte de l’artista oficial, conreà el tema camperol i l’escultura monumental, realista, com hom pot veure en les estàtues de LPasteur i ALamartine , a París, i els busts de ChPéguy Musée des Beaux-Arts, Lió i de PValéry Musée Nationale d’Art Moderne, París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina