Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
la Foia Blanca
Urbanització
Urbanització del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), situada 5 km al N del poble de l’Alfàs, a la carretera local entre l’Alfàs i Altea.
És ocupada principalment per extrangers
coll de Rates
Depressió (539 m alt.) de la serra que separa la Marina Alta (termes de Parcent i Alcanalí) de la Marina Baixa (terme de Tàrbena), entre la serra del Carrascar de Parcent i del Ferrer, per on passa la carretera de Benidorm a Gandia per Pego.
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Altea la Vella
Llogaret
Llogaret del municipi d’Altea (Marina Baixa) situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia.
Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià Una font d’aigua mineromedicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari L’església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia
la Venta de Llanussa
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, dins el municipi del Campello (Alacantí), prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger
Bijauca
Caseria
Caseria del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca
, que comunica les valls de Callosa i de Pop.
l’Aguilar
Sector o indret
Sector del municipi de Sella (Marina Baixa), al vessant septentrional de la serra de l’Aguilar (889 m alt.), que separa les valls de Sella i de Relleu.
Els ambients litorals
Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…