Resultats de la cerca

Pertanyent a una família noble, participà en la guerra de les Germanies, al bàndol nobiliari, i apareix com a continuador d’un dietari iniciat per Guillem Mir i actualment conservat a la Biblioteca Universitària de València ms 1492 del catàleg de Gutiérrez del Caño El fragment de què s’ocupa l’autor abraça del 1492 al 1503, i en algunes obres de referència de F Almarque, com Historiografía valenciana 1919, és atribuït sense fonaments a Gaspar Mascó El dietari conté informacions interessants i presenta, de vegades, l’òptica del seu autor respecte d’alguns problemes jurídics o…

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa 1995, fou membre del GEDE 1962, del qual fou president 1967-69, del GAME 1964 i del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne 1969 També forma part de l’ENAM des del 1964, i és membre de l’Himalayan Club de Bombai des del 1971 El 1974 fundà, amb altres companys, el Servei General d’Informació de Muntanya Realitzà nombroses escalades i travesses d’esquí arreu del món És autor de guies sobre les muntanyes de l’Ahaggar i el Tirich Mir, i coautor de treballs sobre el Karakoram i l’Hindu Kush Rebé la medalla de bronze 1969 i la de plata 1971 de la…

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual,…

Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la…

El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast

En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu…