Germà de l’historiador Manuel Mundó. Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué. El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière; tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer. El 1948 tornà a Barcelona. Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc.
Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne (1958), el Ciutat de Terrassa (1959), el Sant Jordi (1966) i el Ciutat de Barcelona (1967), entre d’altres. A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes.
Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica quotidiana, al fauvisme. Pertanyent al grup de la Sala Parés, fou membre associat de la Société Nationale des Beaux Arts de París.