Resultats de la cerca

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse 1891-95, en tres volums, i Equations fonctionnelles 1929

Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei

Professor a l’Institut d’Études Politiques de la Universitat de París 1949-60, és autor de nombrosos treballs sobre sociologia industrial i de les ocupacions Problèmes humains du machinisme 1947, OIu va le travail humain 1951, Le travail en miettes 1956 i Traité de sociologie du travail en collaboració amb Naville, 1962

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Autora d’una cèlebre chaise-longue conjuntament amb Le Corbusier, amb qui collaborà posteriorment en l’elaboració d’un mòdul de cuina a la Unitat d’Habitació de Marsella Amb Jean Prouvé i Pierre Blanchon projectà prototips d’habitatges prefabricats i, en solitari, les oficines d’Air France a Tòquio i París, entre d’altres

Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda