Resultats de la cerca

El recull poètic Contrerimes 1921 constitueix el més aconseguit de la seva producció Conreà també la narració i la novella Le mariage de Don Quichotte 1902, Comme une fantaisie 1918, Almanach des trois impostures 1922, etc

Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme clàssic o…

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que l’havia…

Autor de Les quatre flores de France 1934-40, flora portàtil molt útil que ha estat l’instrument de formació de molts botànics

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Sobresortí en els dibuixos i els gravats d’escenes de la Belle Époque, com La dona del ventall 1887

Els seus primers paisatges palesen la influència de Corot però als turons de les vores de la Durença configurà el seu paisatgisme vigorós gradualment simplificat que preludia Cézanne Louvre