Resultats de la cerca

Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…

Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dona a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…

El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que té un absis…

Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens sobre les rendes…

Situació Sector ponentí de l’església, obra probable del segle XII, la part més antiga de l’edifici actual ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a la part alta del poble de Visalibons Mapa 32-10 213 Situació 31TBG999938 S’accedeix al poble de Visalibons per una pista de 2 km que surt de la carretera de la vall de l’Isàvena, a l’altura del quilòmetre 24 JAA Història El primer esment del lloc de Visalibons és de l’any 1030, en què, en presència dels preveres Radolf i Garcia, Borrell va vendre a Guillem i a la seva muller un casal, un canemar i mig noguer a Visalibons pel preu de sis sous…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament amb les seves…

Quart duc d’Osuna, tercer marquès de Peñafiel i vuitè comte d’Ureña Fill de Pedro Girón y de Velasco , passà a Sicília, on fou general de les galeres reials Combaté la pirateria En 1655-56 fou virrei de Sicília, càrrec en el qual morí

L’església parroquial de Vilanova de la Ribera o de Roter és esmentada per primera vegada l’any 976, en què el comte Oliba Cabreta comprà la vila de Baó, amb les seves esglésies de Sant Vicenç i de Sant Joan L’any 996 Ermetruda i el seu fill Guerau adquiriren a través d’un bescanvi amb Frèdol, futur bisbe d’Elna, l’església de Sant Joan de Vilanova de Roter o de la Ribera Esdevingué una dependència del priorat de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí el 1172 Fou reconstruïda totalment al segle XVII, i en l’actualitat no conserva cap element o estructura d’època romànica

Josep Ribera pinta el Martiri de Sant Bartomeu

El pintor valencià Josep Ribera s’estableix a Nàpols