Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
Shubrā al-Ḫayma
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Qalyūbiya, Egipte, a l’àrea suburbana del N del Caire, a la vora E del Nil.
Antic centre subministrador de productes agrícoles de la rica àrea deltaica per al mercat del Caire, actualment és un centre industrial productor de filats de cotó, teixits, vidre especial industrial i ceràmica Té institut politècnic afiliat a la Universitat del Caire És situada al terminal sud del canal d’Ismailia, que enllaça el canal de Suez amb el Nil
Zhangzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la vora del riu Jiulong, molt a prop de la desembocadura, és el centre comercial d’una rica regió agrícola, els productes de la qual són exportats a través del seu port fluvial, intensament relacionat amb Xiamen És, a més, nucli industrial refineries de sucre, manufactura de brocats i vellut i nus de carreteres
Linares
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, delimitat al N pel riu Guadiel i al S pel Guadalén.
Situada al peu de Sierra Morena, en una àrea rica en coure i plom, l’INI hi ha desenvolupat importants indústries de maquinària agrícola, químiques lubricants, insecticides, pintures i de fabricació de licors i d’oli És un nus ferroviari Té un museu d’arqueologia, un castell medieval i l’església de Santa María s XIII
Logronyo
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega.
Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
sibilant

Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge
Rheingau
Regió
Regió d’Alemanya, al land de Hessen, que s’estén entre l’extrem sud-occidental del Taunus i la vall del Rin.
Comprèn un sector muntanyós que pertany al massís esquistós renà, zona molt boscada i on es dóna la ramaderia i la policultura, i l’estreta riba dreta de la vall del Rin a l’W de Magúncia, rica zona de conreu de vinya que produeix vins famosos Regió turística Els centres més importants són Rüdesheim i Eltville
hopi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo, que habita al nord-est de l’estat d’Arizona.
Parlen una llengua xoixon de la família lingüística utoasteca Són dividits en clans matrilineals, agrupats, al seu torn, en fratries Agricultors i ramaders sedentaris, viuen en cases de pedra i fang característiques La seva artesania és molt rica, especialment la ceràmica La religió hopi presenta rituals i cerimonials de gran complicació Actualment són uns 6 000 individus
blatoïdeus
Entomologia
Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit que presenten el cap ocult sota el protòrax, el qual és molt gros i té forma d’escut.
Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina