Resultats de la cerca

D’una família d’immigrants italians, el 1935 s’incorporà a la marina, en la qual serví durant deu anys Reincorporat a la vida civil, després d’un temps dedicat a feines diverses, ingressà en una escola d’art dramàtic i, acabats els estudis, durant quatre anys fou actor d’una companyia teatral de Virginia, on interpretà papers molt diversos L’any 1949 debutà a Broadway, i el 1951 es traslladà a Hollywood  Aquest any hi aconseguí el primer paper cinematogràfic en  The Whistle at Eaton Falls , de Robert Siodmak Especialitzat en papers de secundari en els quals interpretà sobretot personatges “…

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que feu construir l’església La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells

Dos dels diaris més prestigiosos dels Estats Units, “The Washington Post” i “The Boston Globe”, publiquen sengles reportatges on s’acusa la Comissió Especial de Desarmament de l’ONU UNSCOM d’haver fet tasques d’espionatge a l’Iraq en favor dels Estats Units El 9 de gener el cap de la UNSCOM, Richard Butler, reconeix que es van fer escoltes a la cúpula militar iraquiana, però només amb la intenció de localitzar les armes químiques que amaga el règim de Bagdad

El 1943 començà la seva tasca en el teatre i el 1945 fou el protagonista de Caligule d’ACamus Formà part del Théâtre National Populaire, on interpretà Le Cid 1951, Le Prince de Hombourg 1951, Richard III de Shakespeare 1954 i Lorenzaccio d’AMusset entre moltes altres En el cinema cal destacar L’idiot 1947, La Chartreuse de Parme 1948, Fanfan la Tulipe 1952, Les orgueilleux 1953, Le rouge et le noir 1954, Montparnasse 19 1958 i Le joueur 1958

Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996

Rebé la influència del seu pare, Richard LEdgeworth, home culte i diputat d’Edgeworthstown Irlanda Té obres d’interès pedagògic Letters to Literary Ladies 1793 i On Practical Education 1798 Escriví també Castle Rackrent 1800, sobre la vida dels camperols irlandesos, i Leonora 1806, de tendència romàntica, inspirada en l’amor de l’autora pel comte suec Edelcrantz, que conegué a París 1802 A la mort del seu pare la seva producció literària disminuí Memoirs of RL Edgeworth 1820 i Helen 1834

Un cop fracassat el darrer intent negociador del nord-americà Richard Holbrooke perquè el president de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi, accepti el pla de pau per a Kosovo, avions de l’OTAN inicien un atac aeri sobre objectius militars de Iugoslàvia El president rus, Borís Ieltsin, demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU i amenaça d’adoptar mesures militars si no cessa l’atac L’operació militar, en què participen efectius de set països de l’OTAN, també és condemnada per la Xina

El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx

Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867

El 1888 anà a Leipzig a estudiar música i posteriorment s’establí definitivament a Anglaterra No obstant això, gran part de la seva producció tracta de les condicions de vida a l’Austràlia del s XIX, en particular les novelles The Getting of Wisdom 1910 i la trilogia The Fortunes of Richard Mahony 1917-29 Publicà també Young Cosima 1939, recreació de la muller de Wagner, les narracions The End of a Childhood 1934 i el 1948 hom publicà la seva autobiografia inacabada, Myself When Young