Resultats de la cerca

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme musical representà…

Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu

Practicà ciclisme de pista A partir del 1979 se centrà en la medicina esportiva El 1986 es feu director esportiu en ciclisme i passà a dirigir els equips del Club Ciclista Iluro Fou metge de la Federació Catalana de Ciclisme 1998-2004 i figura com a metge adscrit a la Unió Ciclista Internacional

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües El Gall 1868 i La Bomba 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara Valencia Ilustrada  1877, El Bou Solt 1877 i Carracuca 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el  Rector de…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…