Resultats de la cerca

Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a retirar-se de les…

Llicenciat en medicina 1949, compartí l’activitat d’escriptor amb la pràctica de l’oftalmologia Estrenà una obra en català La gran aventura , 1961, premi de la crítica de Barcelona, però la pràctica totalitat de la seva obra és en castellà i assolí els seus èxits més grans a Madrid, on estrenà Culpables l’any 1961, l’obra que el donà a conèixer, bé que les seves obres són també estrenades a Barcelona Altres títols són El baúl de los disfraces 1964, premi Fastenrath,  Juegos de invierno 1964, Cita los sábados 1967, La casa de las chivas 1968, Premio Nacional de Teatro, Los delfines 1969,…

El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería 1864

Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general

Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu…

Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses