Resultats de la cerca

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B…

Estudià musicologia a l’Acadèmia de Budapest 1953-58, on es doctorà el 1959 Fou bibliotecari de la secció musical de la Biblioteca Nacional de Budapest 1958-62 i, des del 1963, dels Arxius Bartók de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Hongaresa de les Ciències, centre d’on esdevingué director el 1972 Professor a la facultat de musicologia de l’Acadèmia de Budapest des del 1969, ha estat professor visitant en diverses universitats americanes, com ara la de Berkeley 1984 i 1989 És una de les personalitats més importants en la musicologia hongaresa S’ha…

Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’…

Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions  Taula de les Lletres Valencianes  i  La estafeta literaria,  entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les…

Fou director de l’Acadèmia de San Fernando Les seves obres principals són a Madrid el Crist de la Bona Mort església de San Jerónimo, la Font de Neptú i un bust de Carles III Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…

Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson  Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’…

Vida i obra Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, membre corresponent de la Real Academia de la Historia institució que havia premiat algun dels seus treballs i membre numerari de…

Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica