Resultats de la cerca

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura Popular” li edità…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…

Pretenia afirmar i difondre “los valores históricos de España” Representants Enric Franch, Ernest Gardell, Francisco Ferrer i Cristóbal Parra No se’n coneix actuació pública

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885

Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació Valencianista…

El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…

S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la concòrdia obligà a…