Resultats de la cerca

Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V 1718-20 lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei arxiduc Carles III Fou lloctinent de Francesc Bernic quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar una emboscada filipista a Pontons En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història

Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos

En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador

Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia buscà l’ajuda d’Alemanya i s’uní a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria 1789 Així es formà la Triple Aliança, unió defensiva envers França en cas d’agressió no provocada, enfront de qualsevol coalició de dos estats envers els països que formaven l’aliança El 1887 fou ratificada, però es trencà el 1915 en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic