Resultats de la cerca

L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició

Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin

Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi

Carlos Ghosn, president de les multinacionals de l’automoció Nissan, Renault i Mitsubishi i artífex de l’aliança entre les tres, és detingut per la policia japonesa per presumpte frau fiscal Ghosn hauria defraudat més de 40 milions d’euros del 2011 al 2015 Després de la detenció les tres companyies registren fortes pèrdues en borsa Nissan i Mitsubishi destitueixen Ghosn El 10 de desembre la fiscalia japonesa l'acusa formalment de falsejar la declaració dels seus ingressos

El candidat del Partit Democràtic Popular PDP de Nigèria, Olusegun Obasanjo, guanya les eleccions presidencials que completen la transició democràtica de l’Estat més poblat d’Àfrica després de 15 anys de dictadura militar Obasanjo aconsegueix el 62% dels vots, mentre que el candidat de l’Aliança per la Democràcia i del Partit de Tots els Pobles, Olu Falae, llança denúncies de “frau monumental” El resultat ratifica la victòria aconseguida la setmana passada pel PDP en les eleccions generals

Prop de 15000 persones es manifesten a la ciutat de Kragujevac per demanar la dimissió del president iugoslau, Slobodan Milošević L’acte ha estat convocat pel líder del Moviment de Renovació Serbi SPO i fins fa poc membre del gabinet de Milošević, Vuk Drašković La mateixa ciutat va ser escenari dijous passat d’una altra manifestació contra Milošević, en aquesta ocasió convocada pel líder de l’Aliança per al Canvi SZP, Zoran Djindjić, que va aplegar 10000 persones

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín retiren la petició per ser membres de l’Aliança Lliure Europea abans que el grup voti la seva acceptació i que ha estat motiu de fortes tensions internes Puigdemont i Comín passen així a formar part dels diputats no inscrits al Parlament Europeu, on no existeix una entitat com el grup mixt Clara Ponsatí, que accedeix el 5 de febrer a l’escó del Parlament Europeu, es troba en la mateixa situació

Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980