Resultats de la cerca

Passà la seva infantesa a Israel el seu pare n'era ambaixador i l’adolescència a l’Argentina Fou lector durant dos anys de Jorge Luis Borges, quan l’escriptor argentí era totalment cec Ha treballat com a editor a diferents indrets del món i , l’any 1985, s’installà al Canadà Ha publicat nombrosos assaigs, entre els quals, els més importants són The dictionary of imaginary places 1980, History of reading 1996 i Into the looking-glass wood 1998 A banda, ha publicat diferents antologies temàtiques

President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

La primera ministra polonesa, Beata Szydło, presideix la cerimònia de benvinguda a 4000 soldats nord-americans que reforcen els efectius de l’OTAN a la frontera amb Rússia En el seu discurs, l’ambaixador dels Estats Units posa èmfasi en el compromís nord-americà a l’OTAN contra l’amenaça russa a fi d’esvair els dubtes que han generat declaracions del president electe Donald Trump amb relació a l’Aliança Atlàntica Rússia, d’altra banda, considera el desplegament un acte hostil i que posa en perill la seva seguretat

Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Fou custodi dels convents del Rosselló 1630 i 1641 Pel maig del 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid

Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa