Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
laringoscopi
Fonètica i fonologia
Aparell inventat pel metge Manuel García (1805-1905) per a explorar des de l’exterior la laringe i, en especial, el moviment de les cordes vocals.
Es compon bàsicament d’un mirall disposat en un angle adequat respecte a un mànec que s’introdueix a la boca de l’informant
declinòmetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar la declinació magnètica d’un lloc.
És basat en la mesura directa de l’angle que forma l’eix d’una agulla imantada molt sensible amb el meridià del lloc
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
motor pneumàtic

Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi…
fasímetre
Física
Aparell per a mesurar la diferència de fase φ entre dues magnituds elèctriques alternes de la mateixa freqüència, com és el cas de dues tensions o dos corrents d’un sistema polifàsic o del desfasament entre la tensió i el corrent en una mateixa fase.
L’aparell és de tipus electrodinàmic i duu una escala graduada que pot indicar l’angle φ o, més correntment, el seu cosinus cos φ
Capella de Santa Magdalena (Perpinyà)
Art romànic
La capella gòtica de Santa Magdalena és la capella baixa del castell reial de Perpinyà La seva construcció s’inicià vers l’any 1279 sota el govern de Jaume II de Mallorca Tot i que es desconeix la data exacta de l’acabament de la seva construcció, és gairebé segur que les obres finiren abans del 1295, any en què la documentació esmenta la capella de la Santa Creu, que en ser bastida sobre la de Santa Magdalena, indica que aquesta ja devia estar finida L’any 1309 consta que es féu la dotació oficial de lesdues capelles del castell Aquesta església, dita també capella de la Reina, comunicava,…
llei de Jurin
Física
Llei establerta per James Jurin (1684-1750), que dóna, en un tub capil·lar, l’ascens o descens h d’un líquid en funció de la tensió superficial T, de la densitat ρ del líquid i del radi r del tub capil·lar: .
ϕ essent l’angle, en el punt de contacte, entre la superfície del líquid i la paret del tub, i g l’acceleració de la gravetat
palatí
Anatomia animal
Os situat darrere el maxil·lar superior, que forma part de l’esquelet més posterior de la cara.
És constituït per dues làmins ajuntades en angle recte la vertical, part de la paret externa de la fossa nasal, i l’horitzontal, part del paladar ossi
davant
Transports
Aparell format per un bossell i un cap.
Va enfilat davant el car de l’antena d’una barca de mitjana, quan hom navega amb un angle de sis quartes amb la direcció del vent
pèrdua
Transports
Situació d’una superfície aerodinàmica (ala, rotor) en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
Quan una ala o un rotor entren en pèrdua per defecte de velocitat o per excés d’angle d’atac tendeix a produir-se el desplomament de l’aeronau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina