Resultats de la cerca
Es mostren 1614 resultats
Haris Silajdžić
Política
Polític bosnià.
Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’autodefensa…
Ǧarīr
Literatura
Poeta cortesà del governador dels omeies Haǧǧāǧ ibn Yūsuf.
Sostingué una rivalitat poètica molt dura amb al-Farazdaq , rivalitat que apassionà tota la nació àrab i que fou continuada pels filòlegs fins molts anys després de la mort de tots dos poetes
Un poeta de la Šarqiyya: Ibn al-Zaqqāq
Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…
šĕwà
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.
Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ o ∂o e
Salobreña
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a la Costa del Sol.
L’economia depèn de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i, sobretot, del turisme De l’època àrab en resta la fortalesa A l’església de Nuestra Señora del Rosario es conserven manuscrits incunables
Isàuria
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, a la cadena del Taure.
Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV
Illora
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia.
Situada a la serra de Paparanda, al NW de Granada, és un centre agrícola cereals, oliveres, lleguminoses i nucli d’indústria alimentària Hi ha les ruïnes d’un castell àrab, reformat al s XIV
Adelard de Bath
Filosofia
Filòsof anglès.
Visqué a França Traduí de l’àrab al llatí els Elements d’Euclides i d’altres obres d’astronomia i de càlcul És autor de Perdifficiles quaestiones naturales i de De eodem et diverso
El llibre de la frontera
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jaume Pont, publicat l’any 2000.
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII 1218, El llibre…
la Carrova

Torre de la Carrova, a Amposta
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l’antiga torre de la Carrova, la qual, juntament amb la de CampredóCampredó, torre de, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial.
El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina