Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
hiperfí | hiperfina
Física
Dit de tota forma d’interacció entre l’electró i el nucli atòmic que no es redueix a una simple interacció electroestàtica entre càrregues puntuals.
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
zirconil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic ZrO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts, però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts que el contenen han d’ésser anomenats sals dobles sal
titanil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals sal
espectre òptic
Física
Espectre atòmic o molecular que correspon a transicions electròniques de baixa energia, en què les freqüències produïdes pertanyen a l’infraroig i a l’ultraviolat pròxims.
espectre d’arc
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància, degut a l’àtom neutre, i que és obtingut en vaporitzar-ne una sal metàl·lica en un arc elèctric.
És designat amb el numeral romà I precedit del símbol de l’element químic, com, per exemple, HeI
fórmula de von Weizsäcker
Física
Fórmula semiempírica, establerta el 1935 per C.F von Weizsäcker, que permet calcular la massa d’un atom a partir del nombre de massa i del nombre atòmic.
Hom l’escriu m =1,00814 Z +1,00898 A-Z - a 1 A+a 2 A 2 / 3 + a 3 A -2 Z 2 /2 A +0,000627 Z 2 / A 1 / 3 + δ on δ és un terme corrector que depèn de la paritat de A i Z val 0 per a A imparell i Z qualsevol, -0,036 A per a A i Z parells i 0,0036 A - 3 / 4 per a A parell i Z imparell i a 1 , a 2 i a 3 són coeficients determinats experimentalment en aplicar la fórmula a àtoms la massa dels quals és coneguda els valors de a 1 =0,01507, a 2 =0,014 i a 3 =0,0834 donen un error inferior al 0,1% en el càlcul de les masses dels àtoms
neutró prompte
Física
En un reactor nuclear, dit del neutró que és emès en la fissió d’un nucli atòmic, en contraposició amb els neutrons retardats que emeten els precursors.
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…