Resultats de la cerca
Es mostren 616 resultats
Pere de Foix
Cristianisme
Cardenal.
Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…
Joan de Cardona
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1531-46).
Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…
Joaquim d’Arquer i Cladellas

Joaquim d’Arquer i Cladellas
© Família d’Arquer
Història
Industrial.
Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club Nàutic d’Arenys de…
Jaume Serra
Cristianisme
Cardenal.
Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’…
Jeroni Sentpere
Literatura
Poeta i novelista.
Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de …
,
Miquel Colom i Mateu
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i lul·lista.
Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà, A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983, Darrers batecs 1985, Encara no 1986, Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…
,
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…
col·lecció Abat Oliva
Historiografia catalana
Col·lecció de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat fundada el 1972.
La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat…
González Velázquez
Família d’artistes castellans.
Pablo González Velázquez Andújar 1664 — Madrid 1727, escultor, treballà per a esglésies madrilenyes i féu el retaule de l’església de les Calatravas Luis González Velázquez Madrid 1715 — 1764, pintor, fill de l’anterior, treballà a les Salesas i les Descalzas Reales El seu germà Alejandro González Velázquez Madrid 1719 — 1772, pintor, escultor i arquitecte, féu l’altar major de l’església de San Francisco de Borja El seu germà Antonio González Velázquez Madrid 1729 — 1793, pintor, decorà la cúpula de la Capilla Angélica del Pilar de Saragossa 1753 Zacarías González Velázquez…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina