Resultats de la cerca

Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de …

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…

Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…

Pablo González Velázquez Andújar 1664 — Madrid 1727, escultor, treballà per a esglésies madrilenyes i féu el retaule de l’església de les Calatravas Luis González Velázquez Madrid 1715 — 1764, pintor, fill de l’anterior, treballà a les Salesas i les Descalzas Reales El seu germà Alejandro González Velázquez Madrid 1719 — 1772, pintor, escultor i arquitecte, féu l’altar major de l’església de San Francisco de Borja El seu germà Antonio González Velázquez Madrid 1729 — 1793, pintor, decorà la cúpula de la Capilla Angélica del Pilar de Saragossa 1753 Zacarías González Velázquez…

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

Es llicencià en filosofia al Heythrop College Londres i en teologia al Collège d’Eegenhoven Lovaina Es doctorà a París amb La poesie pure espagnole ses rapports avec la culture française , publicada en castellà 1976 Fou professor de literatura comparada i també degà a la Universidad Pontificia de Comillas Madrid, on es jubilà el 2001, i impartí la docència en diverses universitats de l’Amèrica Llatina Fou crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l’obra de Dostoievski, i presidí l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 1987-91 i…

Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera

El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…