Resultats de la cerca

Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en publicacions…

És un nucli industrial fabricació de cautxú i una ciutat residencial i turística Té un jardí botànic, de fama internacional, i l’antic palau —residència d’estiu— del governador general de les Índies Neerlandeses Centre d’ensenyament superior Universitat d’Agricultura de Bogor, fundada el 1963 És un nus de carreteres Fundada el 1754, fou anomenada Buitenzorg fins a la independència d’Indonèsia

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d’aquarelles de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora 1956-68, i de peixos, crustacis i molluscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona Illustrà els llibres Botànica pintoresca 1956 i Plantas medicinales 1961 de P Font i Quer

Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…

Hom conserva les mostres, seques, en bosses de paper etiquetades i ordenades com un fitxer Entre les brioteques de més importància internacional cal esmentar la del British Museum Londres i la del Musée de Cryptogamie París Per a la flora catalana són importants les brioteques d’Antonio Casares Gil Madrid i sobretot les de la facultat de farmàcia i de l’Institut Botànic, ambdues a Barcelona

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants

Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer

La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí

Es doctorà en medicina a València inclinat a la botànica, però, en fou catedràtic a la Universitat de València Fou el primer director del Jardí Botànic de València, installat el 1802, i és autor de diversos tractats i escrits, com Nova generum Polygamiae classificatio 1796, Cartas sobre las observaciones botánicas que ha publicado D Antonio José Cavanillas 1797-98 i Disertación sobre el sistema de Linneo en castellà i en llatí, 1806