Resultats de la cerca
Es mostren 3151 resultats
Bartomeu Soriano
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Arquitecte i contractista.
Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema
Sant Andreu del Terri
Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al SE del terme, a la dreta del Terri.
És situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu s XIII, d’origen romànic, amb absis i campanar gòtics, sufragània de la de Ravós d’Empordà Fou possessió del monestir d’Amer Fou lloc reial Fou municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri amb l’antic castell de Ravós, deSanta Llogaia del Terri i la caseria dePrades del Terri
Pal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1.551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).
És dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica segle XI, amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, amb 3 teleselles i 11 teleesquís, situada al bosc de Pal Actualment, l’estació compta amb 32 remuntadors, entre telecabines, telecadires, teleesquís, cintes i telefèric
Vologda
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, a la riba del Vologda.
Port fluvial, té indústria de construccions mecàniques equipaments per a la indústria forestal, del metall el 20% de la producció global i alimentària un altre 25% de la producció global Fundada al s XII, als s XV-XVII fou un centre comercial important El 1556 esdevingué seu episcopal A part la catedral amb un campanar octagonal i el palau episcopal, del s XVI, conserva diverses esglésies i palaus dels s XVII-XVIII
Hissada la nova campana de la catedral de Barcelona
Mitjançant una grua, i amb la collaboració dels bombers, la nova campana de la catedral de Barcelona és hissada al seu emplaçament definitiu al campanar La Montserrat nom que va ser elegit per votació popular, de 3800 kg, és la campana més gran de la seu L’acte, que coincideix amb la celebració eclesiàstica del dia dels Àngels Custodis, es fa en un ambient festiu, amb repicada de campanes i una cerimònia litúrgica
Lurda de Prats

Aspecte del santuari de Lurda de Prats
© CIC-Moià
Santuari
Santuari marià situat a la serra de Prats, prop de la vila de Prats de Lluçanès (Lluçanès), a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció
Pere Balaguer
Arquitectura
Arquitecte actiu a València.
Des del 1393 fins al 1398 fou mestre major de les obres, de nova construcció, de la porta de Serrans, inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, obra de Guillem de Guimerà Treballà també en la construcció de l’església gòtica de Santa Caterina 1406-11, i del 1410 al 1424 intervingué en les obres de la catedral, on participà, des del 1414, en la construcció del campanar el Miquelet
Sant Andreu de Vilanova de l’Aguda
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda
Guillem Solivella
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina