Resultats de la cerca
Es mostren 5354 resultats
Cortes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a l’extrem SE de la província, al límit amb Saragossa.
És drenat per l’Ebre, i els canals Imperial d’Aragó i de Lodosa, el que permet l’agricultura de regadiu horta, bleda-rave sucrera, cereals Hi ha ramaderia boví i oví i una certa activitat industrial metall, sanitaris Hi ha les restes del castell de Cortes s XIII
patacó
Jocs
Parell de bocins de cartolina o de cartó doblegats i encaixats entre sí, per a constituir una peça més o menys quadrada, o altre element anàleg com els talons de sabata, etc, que la mainada utilitza en el joc de patacons
.
Aquest consisteix a llençar el patacó de cada jugador intentant tocar la peça un altre patacó situat a una certa distància de la ratlla i fer-la girar, i qui ho aconsegueix guanya tots els patacons de la parada Hom també pot jugar-hi en la modalitat de flendi
pèon | pèona
Història
Individu d’una població antiga de la Macedònia que es refugià a les altes valls del Vardar.
Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris
antinidificant
Farmàcia
Agent que evita la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu.
Segons sembla, alguns anovulatoris tenen aquesta acció secundària Com a mètode contraceptiu s’ha utilitzat, els darrers anys, amb una certa profusió l’esterilet, un petit adminicle de plàstic que, disposat a l’interior de la matriu, actua com a antinidificant mecànic El seu ús és molt controvertit
Assistència Palmesana
Societat recreativa i mutualista fundada a Palma, Mallorca, el 1859 i inaugurada l’any següent.
Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa
Kristofer Uppdal
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Basant-se en la pròpia experiència escriví la seva obra principal, Dansen gjennom skuggeheimen ‘La dansa pel casal de les ombres’, 1911-24, que tracta del proletariat procedent del camp El seu lirisme és marcat per una certa resignació, que expressa, entre altres obres, en Kulten ‘El culte’, 1948
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
Cristià IX de Dinamarca

Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Urgenč
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Coràsmia, a l’Uzbekistan.
És travessada pel riu Amudarja Fou fundada a mitjan segle XVII en traslladar-se al territori que ocupa actualment els habitants de l’antiga ciutat homònima situada uns 130 km al NW Fou un centre comercial important del kanat de Khiva, i actualment hi té una certa rellevància la indústria lleugera
Deba

Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina