Resultats de la cerca

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana més amunt del mateix turó fou construït el gran collegi dels escolapis de Sarrià

Ciutadà honrat de Barcelona Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna Llegà els seus béns per a la construcció del Collegi de Cordelles , del qual redactà els estatuts el 1572

Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…

Al s XVII, amb el decret de Nova Planta, estengué la seva jurisdicció amb caràcter d’exclusiva al Principat de Catalunya, jurisdicció que perdurà fins a la creació del Collegi de Cirurgia de Barcelona el 1760

Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina Fou rector del collegi de Monti-sion Publicà una Doctrina cristiana 1715 dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions

Lector de teologia al collegi del seu orde a Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1804, és autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra 1818

Adscrit al collegi català, dirigí 148 partits de primera divisió durant divuit temporades, entre el 1928 i el 1949 També arbitrà la final de Copa en tres ocasions 1934, 1944, 1948 Fou internacional durant sis anys

Començà en l’àmbit català i després passà a l’espanyol Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació 1947-49 El 1966 fou elegit membre del comitè nacional de la federació espanyola

El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi

Fundat el 2006, participa en campionats de Catalunya i Espanya en disciplines de cèrcol, aparells i mans lliures Entrena a les installacions del pavelló esportiu del collegi Mirafan Des del 2010 organitza el Torneig Internacional de Gimnàstica Rítmica