Resultats de la cerca

L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau Segons JJ…

Conté 32 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la segona magnitud i dos són de la tercera L’astre principal, α Trianguli Australi , és un estel de color ataronjat, de magnitud visual 1,88 i que pertany al tipus espectral K5

Al final del segle XVI ja era considerat antic els segles XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental clavecí, orquestra, violí, llaüt com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent En l’evolució de la suite devers la sonata segle XVIII, el lloc de l’alemanda fou ocupat per l’ allegro inicial, que conservà el temps moderat

Data del s XIX

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

Zona de pas de les rutes comercials entre la Mediterrània i l’Índia des de temps molt antics, els primers testimonis coneguts d’activitats musicals de les civilitzacions i cultures que s’hi desenvoluparen corresponen als beduïns, dels quals són conegudes les danses de guerra anomenades arda o ayala , associades a esdeveniments festius i interpretades per dos cors Les cançons beduïnes de la Unió dels Emirats Àrabs són interpretades per dues persones alternativament o per una de sola, les quals s’acompanyen d’un rabāb violí d’una o dues cordes que toquen ells mateixos Un tipus de cançó popular…