Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Compra dels comtats de Carcassona i Rasès (1067-1071)
Ramon Berenguer I i Almodis compren els comtats de Carcassona i Rasès 1067-1071
balanç de comprovació
Dret
Comptabilitat
Balanç basat en el principi d’igualtat final de càrrecs i abonaments del procediment comptable de la partida doble, i que tracta de comprovar les anotacions.
Comprèn dos tipus el balanç de sumes i el balanç de sumes i saldos
pleurotremats
Ictiologia
Grup de peixos condrictis caracteritzats per la situació lateral de les obertures branquials, amb el marge anterior de l’aleta pectoral lliure i amb les dues meitats de la cintura escapular no fusionades dorsalment.
Comprèn tots els peixos que d’una manera laxa hom coneix com a taurons
espiroquetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals que atenyen de 30 a 500 μ i tenen un axostil molt clar que forma una veritable cresta envoltant el cos.
Són sapròfites, sense individus paràsits La família comprèn els gèneres Spirochaeta, Saprospira i Leptospira
carlina
Carlina cardiguera (Carlina acaulis)
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
balístids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels plectògnats, marins, de silueta ovalada i de natació lenta, que es deixen arrossegar sovint pels corrents.
Són propis de les mars càlides, tropicals o temperades Aquest grup comprèn les ballestes
diplozòon
Helmintologia
Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids, format a l’estat adult per dos individus hermafrodites soldats en X.
L’única espècie que comprèn és Diplozoon paradoxum , que parasita peixos d’aigua dolça
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim d’…
Lasquarri
Vista de la vila de Lasquarri
© Ajuntament de Lasquarri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, situat en gran part a la ribera de l’Isàvena, a l’esquerra del riu, aigua amunt del barranc de la Ribera, límit occidental del terme.
El territori és accidentat, al S, per la serra de l’Ametllera 1115 m alt, que forma part de la del Castell de Llaguarres Al vessant meridional d’aquesta serra, comprèn un sector de capçalera de les valls dels rius Guard i de Queixigar, i, més al S, el terme separat i poble de les Segarres Altes Gran part del terme és boscada rouredes i alzinars, i fou afectat per la reforestació de l’estat del 1953 Les terres de conreu ocupen el 30% del terme blat, ordi, civada, farratge, vinya i ametllers Ramaderia ovina i porcina La vila 160 h 1996 648 m alt és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera…
Matamala
Vista general de Matamala
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’alta vall de l’Aude, des de l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló) fins prop de Formiguera.
A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles ha…