Resultats de la cerca

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París…

Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a…

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de…

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961…

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc

Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres

Creà variacions per a orgue sobre temes populars Compongué 21 concerts còmics, síntesi de la suite francesa i del concert italià amb influència de la forma de la simfonia Escriví mètodes sobre tècnica instrumental per a violí i per a flauta

Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…