Resultats de la cerca

El principi fonamental de la sola Scriptura és una conseqüència del refús de l’autoritat de l’Esglèsia com a regla vivent de la fe El concili de Trento i I del Vaticà condemnaren aquesta pràctica, més matissada avui pels protestants i esguardada amb més serenor pels catòlics

Conseller d’Heracli, durant l’absència d’aquest administrà l’Imperi La seva formulació del monotelisme , sostinguda pel papa Honori I i promulgada en l' Ekthesis per Heracli, fou de moment confirmada pels sínodes de Constantinoble del 638 i 639, però finalment condemnada pel concili de Calcedònia 681

Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener

Professor a Roma, publicà tractats de quasi totes les parts de la teologia dogmàtica i restaurà el mètode de la teologia positiva Les seves obres el caracteritzen com un dels representants de la renovació escolàstica Fou teòleg papal al concili I del Vaticà i fou creat cardenal el 1876

Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus

Aquesta s’opera per incorporació a la mort i resurrecció de Jesucrist Aquest tema, exposat per Pau en les epístoles als Romans i al Gàlates, constituí després el centre de la polèmica pelagiana i de la instaurada per la Reforma, que menà el concili tridentí a precisar la posició catòlica

Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat

Comprèn tots els escrits cristians grecs fins al concili de Florència 1439, en el text original i la versió llatina n'hi ha una edició que ofereix només la traducció llatina París, 1856-61 És encara avui la collecció més completa Hom acostuma a citar-la amb la sigla PG

Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa