Resultats de la cerca

El 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, amb el qual feu la major part de la seva carrera esportiva Tanmateix, el 2001 marxà al Pro Recco italià i el 2003 tornà per jugar una última temporada amb el Club Natació Sabadell Guanyà la Copa d’Europa 1995, la Recopa d’Europa 1992, dues Supercopes continentals 1992, 1995, set Lligues 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i sis Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997 Amb la selecció estatal júnior fou campió del Món 1987 i amb l’absoluta jugà 443 partits i disputà cinc Campionats del Món i vuit d’Europa, set Copes del Món i cinc Jocs…

Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria Després fou cedit a l’Osasuna 1964-65 i tot seguit al Comtal 1965-67, però en no recuperar-se del tot es retirà Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les edicions 1959-…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1967, llavors anomenat Tiro Nacional de Barcelona Guanyà tres Campionats d’Espanya júnior 1974, 1975, 1976 En categoria sènior guanyà trenta Campionats d’Espanya i catorze Copes del Rei Participà en la prova de tir de precisió de cinc Jocs Olímpics Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Aconseguí un diploma olímpic en acabar quart en la prova de carrabina matx dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Participà en cinc Jocs del Mediterrani, set Campionats del Món, setze Campionats d’Europa i més de seixanta Copes del Món Es…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

Fundat l’any 1985, fou un dels clubs pioners del corfbol a Catalunya Guanyà nou Lligues de primera divisió catalana consecutives 1986-94 i en fou subcampió 1996 També aconseguí sis Copes de Catalunya consecutives 1989-94 i un subcampionat 1999 Posteriorment passà a jugar en divisions menors

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya 1967-71, 1973, 1976, cinc Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1980 i sis Lligues estatals 1971-75, 1979 Competí als Jocs Olímpics de Mont-real 1976 amb la selecció espanyola

Amb el primer equip del Club Natació Catalunya fou dues vegades campiona d’Espanya de primera divisió 1989, 1991 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs Amb la selecció espanyola jugà 16 partits internacionals en el període 1991-93 i participà en un Campionat d’Europa 1993

Membre del Club Amiba, començà a disputar torneigs internacionals l’any 2001 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, així com en diverses Copes del Món Arribà a la posició número 70 del rànquing mundial en categoria individual i a la 69 en dobles Es retirà el 2008

Migcampista, s’incorporà al primer equip del Futbol Club Barcelona 1988-90 després de jugar durant quatre temporades a l’equip filial Guanyà dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Recopa 1989 amb el Barça, abans de fitxar pel Real Madrid 1990-97 Fou internacional en tres ocasions

Presidí el Club Handbol Granollers 1992-96 Durant el seu mandat el club vallesà tornà a guanyar un títol, la Copa Asobal 1994, després de disset anys També obtingué dues Copes EHF consecutives 1995, 1996 Fou vocal del Patronat de la Fundació del CH Granollers, constituïda el 1999