Resultats de la cerca

És conegut com a creador del rock impactant, gènere que inicià amb el grup Alice Cooper, nom que mantingué quan inicià la seva carrera en solitari en dissoldre’s el grup el 1974 Els seus shows causaven impacte pels elements utilitzats cadires elèctriques, boes, sang falsa i guillotines Pel que fa a la música, interpretà un heavy-metal auster, sense gaires pretensions El seu primer disc fou Pretties for you 1969 Sota la producció de Bob Ezrin, tingué un gran èxit al principi dels anys setanta Posteriorment, però, a causa de l’alcoholisme, i també pel canvi de modes musicals, perdé…

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona…

Professor a la Universitat de Lleida Interessat per la literatura del segles XIX i XX, també ha treballat sobre la història i la crítica literària contemporània amb estudis sobre Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Yxart, Marià Manent o Joaquim Molas Estudiós de l’obra de Carles Riba, ha publicat Carles Riba i el noucentisme Les idees literàries 1913-1920 1995, Poètica de Carles Riba Els anys del postsimbolisme 2001 i Carles Riba i la traducció 2006 També és autor d’un estudi sobre Auques i ventalls 1995 de Josep Carner i de treballs sobre JV Foix, J Pla, P Calders o J Brossa…

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica…

Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…

La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “…

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà…

Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla  i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…

Estudià al seminari de Solsona, a l’Estudi General de Lleida i a la Universitat Autònoma de Barcelona A Lleida fou el creador del grup poètic La Gralla i la Dalla i de la revista literària L’Estrof Ha treballat en la docència, ha estat vinculat a Òmnium Cultural i dirigí l’Institut d’Estudis Ilerdencs De la seva producció assagista destaquen Escriptors contemporanis de Ponent, 1859-1980 1984, Tres poetes simbolistes Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres 1986 i La Renaixença a Lleida 1999 Com a poeta ha publicat, entre d’altres, els reculls Un adulat desig 1986, Rambla de…