Resultats de la cerca
Es mostren 4623 resultats
Emil Filla
Pintura
Pintor i teòric de l’art txec, cap del grup Osma (’Vuit’).
Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional
Josep Blanch i Graells
Cristianisme
Abat de Montserrat (1824-28 i 1832-51).
Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular
Diego Covarrubias y Leiva
Cristianisme
Bisbe i canonista.
Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566
Sisebut
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (823-840).
El 833 consagrà l’església del castell de Lillet i el 834 la del monestir d’Alaó Féu testament el 839, en el qual féu importants llegats de llibres a la catedral i als monestirs de Codines, Tresponts, Gerri, Sant Serni de Tavèrnoles, Alaó, Senterada i Taverna Augmentà amb compres el patrimoni del bisbat, la darrera de les quals el 840
Nicasi Serret i Comín
Pintura
Pintor.
Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
batalla de Madrid
Història
Militar
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per part de les republicanes durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
La batalla tingué tres fases l’atac des del S per la columna del general Varela 7-23 de novembre de 1936, l’assalt per l’W del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937 i per l’E febrer-març del 1937 Aquesta darrera ofensiva donà lloc a les batalles del batalla del Jarama i la de Guadalajara
Louis-Charles-Gaston Nogaret de Foix de la Valette
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58
Annales Sancti Bertini
Història
Nom donat als annals redactats del 830 al 882 pel fet que el còdex més antic dels quals fou trobat al monestir de Saint Bertin de Saint-Omer (Pas-de-Calais).
El primer autor, anònim, arribà fins l’any 835 continuat fins el 861 per Prudenci, bisbe de Troyes hispà d’origen, d’estil impersonal i sec, Hincmar, arquebisbe de Reims, apassionat en els judicis però ben documentat, en redactà la darrera part Són una de les fonts històriques bàsiques per al segle IX europeu les referències a Catalunya hi són breus i escasses
palimfràsia
Psicologia
Trastorn de l’elocució caracteritzat per la repetició de la darrera síl·laba de les paraules i sovint de totes les síl·labes de cada paraula.
És pròpia del retard mental i de la demència precoç
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina