Resultats de la cerca

Deriva de la Morris and Co, que agrupava pintors i arquitectes prerafaelites i que fou fundada per William Morris el 1861, amb la finalitat de perfeccionar i renovar les creacions artesanals, enfront del predomini del maquinisme Les orientacions d’Ashbee s’allunyaren en certa manera de les finalitats primitives i tendiren cap al disseny industrial, bé que lligat estèticament a idees prerafaelites, sobretot a través de l’obra de Walter Crane, primer president de l’entitat En foren membres WR Lethaby, George Walton, Edwin L Luytens, etc El seu decorativisme el lliga a les primeres…

Estudià enginyeria a Munic, i després d’una etapa de disseny de velers i planadors es dedicà a la fabricació d’avions civils a la seva fàbrica de Bamberg A partir del 1927 ocupà el càrrec d’enginyer principal a la Bayerische Flugzeugwerke AG, que durant la Segona Guerra Mundial es convertí en Messerschmitt AG i que contribuí a la creació dels avions de caça alemanys més utilitzats aviació Després de la guerra, s’establí a l’Estat espanyol i treballà en collaboració amb l’empresa CASA Posteriorment tornà a Alemanya, on el 1969 constituí la Messerschmitt-Blohm GmbH

De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…

Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la illustració Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, illustracions, cartells, logotips, etc Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes Parallelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics El 1989 guanyà el premi Laus de disseny gràfic L’any 1992 el govern holandès li…