Resultats de la cerca

S’establí a Catalunya l’any 1965 Formà part de la secció d’atletisme del Club Natació Barcelona 1965-74 Guanyà sis Campionats d’Espanya 1967-71, 1973 i tres de Catalunya 1969, 1972, 1973 Baté en dues ocasions el rècord d’Espanya 1967, 1969, la segona amb un registre de 54,80 m Formà part de la selecció espanyola en dotze ocasions Un cop retirat, fou entrenador

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Membre del Club Natació Barcelona, rebé una beca per a la residència Blume de Madrid 2000-01 i fou campiona absoluta d’Espanya d’hivern en trampolí de tres metres i medalla de bronze en trampolí d’un metre i plataforma de 10 m 2001 El 2002 fou medalla de bronze en les tres especialitats Fou dotze vegades internacional per Espanya i participà en dos grans premis FINA 2001, 2002

Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal Fou diputat a corts Fidel a Espartero, fou capità general de València 1840-41 i, interinament, de Catalunya Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa illegal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner

Fill i successor del dotzè duc Organitzà, a costa seva, un regiment que lluità contra els francesos al Principat i a la Guerra de les Taronges 1800 Fou el privat de FerranVII quan aquest era príncep d’Astúries, i durant la Guerra contra Napoleó formà part de les juntes de la Tercera Regència 1812 i de la provisional del 1823 El 1824 fou president del govern i ministre d’estat

S’inicià al CR Barcelona, passà al Club Muntanyenc de Sant Cugat i ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la mateixa localitat Fou dos cops campiona d’Espanya individual i de conjunts Es retirà el 2002, però reaparegué el 2004 amb el grup de gimnàstica estètica de l’INEFC de Barcelona L’any 2008 passà a l’equip Alcón Cusí Participà en dotze edicions de la Copa del Món

Fou un dels fundadors del Club Futbol Sala la Garriga, l’any 1981, equip amb el qual jugà També exercí d’entrenador del primer equip durant dotze anys 1981-92 Situà el club entre un dels millors d’Espanya, ja que jugà a la divisió d’honor tres temporades 1988-91, guanyà la Lliga 1989 i fou subcampió de la primera edició de la Copa d’Europa 1990

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, ha guanyat dotze tornejos de la ITF en individuals i sis en dobles En Campionats d’Espanya, ha estat campiona individual 2004 i en dobles 2006, juntament amb Estrella Cabezas, i subcampiona individual 2009 i en dobles 2007, amb Arantxa Parra Durant els Jocs Mediterranis, aconseguí la medalla d’or individual 2005 i en dobles 2005, 2009 i la de plata individual 2009

La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…

Els responsables de restauració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona mostren els frescos romànics que van ser trobats a la parròquia de Dòrria Ripollès el passat mes de novembre Les restes, que suposen la troballa més important del romànic català feta els darrers deu anys, eren amagades sota una capa de guix i mostren una seqüència en què apareixen, entre altres motius, els dotze apòstols i els quatre evangelistes