Resultats de la cerca

Estudià principalment la història de la farga catalana i l’antiga manufactura ripollesa d’armes i de claus Des del 1957 fins a la seva mort fou director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Entre els treballs que publicà destaquen La manufactura de claus a Ripoll Contribució a l’estudi de la farga catalana 1972 i Les armes de foc a Ripoll 1974

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…

Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou procurador de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1787 de Barcelona, institució on presentà la seva obra  Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana , que inclou un  Catálogo de las obras que se han escrito desde el…

Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’any 1875 en…

Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà

S'establí a Còrdova 941, on fou preceptor d’al-Ḥakam II És autor d’una antologia literària, Kitāb al-amālī ‘Llibre dels dictats’ i de diverses obres filològiques, com el Kitāb al-bari’ ‘Llibre de l’erudit’ i el Kitāb al-nawādir ‘Llibre de les expressions estranyes’

En el seu llibre Boires d’ahir Memòries des de l’exili 1991 recull, entre altres vivències, la mort del seu germà Sigfrid Bosch , jove erudit que als Estudis Universitaris Catalans despuntà pels seus treballs sobre Tirant lo Blanc , pòstumament publicats en Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” 1950

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé…

Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví la…