Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Barcelona CNB, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona Nedà la prova dels 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 amb el relleu espanyol Posteriorment repetí els títols català i estatal amb l’equip de waterpolo del CNB, i també jugà amb la selecció espanyola Retirat de la competició, es llicencià en Educació Física per la UB i és professor de l’INEFC de Barcelona Tornà a competir com a veterà, ara al CN Mataró, i aconseguí diversos rècords estatals, europeus i mundials Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’…

Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la…

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la publicació inicià una…

Editada per la Reial Federació Atlètica Catalana, difonia els reglaments de diferents esports i proposava l’exercici físic com a hàbit saludable Escrita en castellà, també oferia la crònica esportiva estatal Tingué corresponsalies a diverses ciutats espanyoles i a l’estranger i fou dirigida per Albert Maluquer Tingué una periodicitat mensual fins que, el 1917, esdevingué quinzenal

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el Circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya Bugatti El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant Sebastià La seva…

Becat a la Residència Blume 1974-79, fou atleta del FC Barcelona 1972-83 El 1982 es llicencià per l’INEFC i ingressà a la Direcció General de l’Esport i, des del 2012, coordina les actuacions sectorials i els projectes formatius del Consell Català de l’Esport Dirigí l’Escola Catalana de l’Esport 1982-12 Rebé el primer premi de la FIEP Catalunya a la millor trajectòria en el desenvolupament de la formació de les activitats físiques i esportives 2012

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona