Resultats de la cerca

Començà al CV Altafulla i al CV Torredembarra El 1986 fitxà per l’equip juvenil de l’Espanyol-Cornellà i la temporada 1988-89 arribà al primer equip El 1990 participà en el programa ADO i la temporada 1991-92 abandonà el club per concentrar-se amb la selecció espanyola amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment jugà al CV Alcorcón 1992-93, el CV Múrcia 1993-95 i el CV Albacete 1995-98 La temporada 1998-99 jugà al Vigetano Moreschi de l’A2 italiana L’any següent tornà a la Superlliga, aquest cop amb el CV Tenerife 1999-2000, el CV Burgos 2000-03 i el CV Las Palmas 2003-05 En…

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Formada al Club de Korfbal Les Roquetes, debutà a la Lliga la temporada 2004-05, on jugà una temporada més Des de la temporada 2006-07 juga amb el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú a la màxima categoria catalana Ha estat internacional amb Catalunya, primer com a universitària i després com a absoluta 2005-10 i ha disputat campionats d’àmbit europeu i mundial

Dirigeix la secció de salvament i socorrisme del Club Natació Banyoles des del 1999 Consolidà la secció i la situà com una de les millors d’Espanya El 2010 l’equip femení aconseguí el Campionat de Catalunya per desena vegada consecutiva També fou entrenador de la selecció catalana de salvament i socorrisme Entre el 2001 i el 2004 collaborà amb la Federació Espanyola de Salvament D’altra banda, entrena l’equip de waterpolo masculí del club, que la temporada 2007-08 jugà a segona divisió estatal Rebé el premi ARC 2006

La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell

Travessa el terme d’est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l’esquerra, del Matarranya El secà cereals, oliveres, ametllers i vinya ocupa la major part del terme, seguit de les pinedes i el pasturatge El regadiu, migrat, aprofita l’aigua del Matarranya Les activitats industrials són derivades de l’agricultura oli, farina Del 1981 al 1982 el municipi de Fórnols de Matarranya estigué agregat a la Freixneda La vila 431 h agl 1996 585 m alt és al vessant d’un turó 616 m alt, uns 3 km a l’oest del Matarranya L’església parroquial Santa Maria és renaixentista, com la casa de…

Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua

La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…

Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo