Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
Josep de Carerac i de Solà
Història
Cavaller.
Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa
Flavio Biondo
Filosofia
Arqueologia
Historiografia
Literatura
Historiador, arqueòleg i humanista.
Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453
Bretislau II de Bohèmia
Història
Duc de Bohèmia (1037-55).
Fill i successor d’Udalric I Ocupà Polònia 1038-41, però les pressions de l’emperador romanogermànic Enric III l’obligaren a abandonar-la i s’emportà el cos de sant Adalbert El 1054 establí la successió a favor del representant de més edat dels premíslides
Adelaida
Història
Reina de França, vídua de Lluís el Balb.
El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia
Historiador.
Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…
L’alcaldessa de Barcelona perd una qüestió de confiança
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perd la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2018 quan només els regidors de Barcelona en Comú voten a favor seu Tanmateix, en no presentar l’oposició moció de censura, els pressupostos queden aprovats automàticament al cap d’un mes
Manuel Marchena, reelegit al capdavant de la Sala Penal del Tribunal Suprem
Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que ha jutjat i condemnat els líders independentistes en la causa especial 20907/2017, és reelegit pel Consell General del Poder Judicial president de la Sala Penal Marchena, que és l’únic candidat, és elegit per 19 vots a favor i dues abstencions
Pedro Manuel
Història
Política
Polític castellà.
Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos
Ladislau II de Polònia
Història
Rei de Polònia (1386-1434) i gran príncep de Lituània (1377-1434).
Fou fill del gran príncep Olgerd I de Lituània i fundador de la dinastia dels Jagellons En esposar l’angevina Eduvigis, filla del rei Lluís I, accedí al tron de Polònia Lluità contra l’orde teutònic 1410, 1413-14 i 1422 i a Bohèmia intervingué a favor dels hussites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina