Resultats de la cerca

El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa

Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz

Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques

Narra les aventures de Cifar, la seva muller, Grima, i els seus fills, Garfín i Roboán Manifesta, entre altres, influències orientals, llatines, de la llegenda de sant Eustaci, de la matèria de Bretanya i de les Partidas

Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

Perseguits pels Tudor , Margarida i els seus fills, entre els quals Reginald Pole , foren exiliats o executats per ordre d’Enric VIII Dos nets moriren a la Torre de Londres, durant el regnat d’Elisabet I 1558-1603

Lluità contra els fills de Godofred I amb l’ajut que Lluís el Piadós li atorgà a canvi de la seva conversió al cristianisme 826 Reconquerí el regne danès i n'inicià la cristianització amb el monjo Anscari

És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una…

Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…