Resultats de la cerca
Es mostren 11978 resultats
blasisaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del final del Maastrichtià d’Arén (Osca, Pirineu d’Aragó), del subgrup dels lambeosaurins.
Probablement mostraven una migració dorsal de la cavitat nassal, que es trobaria inclosa dintre d’una cresta supracranial i es caracteritzen per una fenestra infratemporal en forma de “D” Pertanyia a un grup de lambeosaurins relativament primitiu juntament amb l’arenysaure, un altre dinosaure aragonés contemporani
medial
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant situada dins un mot i que, per tant, no és ni inicial ni final.
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX
intermediari d’armes
Militar
Persona individual o empresa dedicats a la distribució d’armes i municions per a un altre usuari final.
Són entitats que negocien contractes, venen i comercien en nom de la persona o entitat destinatària de les armes, des d’un tercer país a un altre Per dur a terme les seves activitats requereixen d’una llicència o aprovació per l’entitat governamental competent, quan l’entitat intermediària té la residència o la nacionalitat del país sotmès a jurisprudència, però hi ha un buit legal quan aquestes activitats es duen a terme en un altre país
buf
Electroacústica
Conjunt de sorolls d’altura indefinida emesos per un altaveu, sense senyal útil, al final d’una cadena.
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets, dels quals…
Adlan
Dinastia funj del Sennar (Mesopotàmia nilòtica) que s’imposà per un curt període al final del s XVIII.
Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya
Caixa prevista pel decret de col·lectivitzacions (1936) de la Generalitat de Catalunya, i creada al final del 1937.
Constava d’un departament bancari, especialitzat en operacions de crèdit a curt termini, i d’un departament de capitalització, que rebia la meitat dels beneficis de les empreses collectivitzades, destinat a crèdits a mitjà i a llarg termini La seva curta vigència li llevà eficàcia Tenia sucursals a diverses ciutats de Catalunya i era administrada pel departament d’economia de la Generalitat
Vejle
Fiord
Fiord al final del qual hi ha la localitat de Vejle, a la regió de Dinamarca Meridional (Dinamarca).
clàusula
Literatura
En els autors grecs i llatins, part final d’un període, especialment oratori, construïda segons determinades regles rítmiques.
Basada primer en la quantitat síllabes llargues i breus, es fonamentà després a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus Les principals modalitats del cursus són pla c planus -——, lent c tardus -—-—, ràpid cvelox -———, i dispondaic -——-
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina