Resultats de la cerca
Es mostren 14646 resultats
Dicen

Primer número de Dicen
© NET EC
Publicacions periòdiques
Futbol
Publicació de futbol en castellà creada a Barcelona el 13 de setembre de 1952.
Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir…
,
bacallaner
Transports
Tipus de vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.
Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament
Escola d’Aviació de Barcelona

Alumnes de l’Escola d’Aviació de Barcelona l’any 1931
Arxiu Canudas-Colomer / Pere Ribalta
Esports aeris
Escola d’aviació de l’Aeroclub de Catalunya amb seu al Prat de Llobregat.
Inaugurada l’any 1929 a l’aeròdrom Canudas, fou impulsada amb el suport del grup empresarial Societat Aeròdrom Canudas Nasqué com a successora de l’Escola Catalana d’Aviació, antiga escola de l’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat el 1928 Josep Canudas i Guillem Xuclà en foren els primers responsables Realitzà cursos d’aviació esportiva i alguns dels seus alumnes més destacats foren Joan Bonamusa i Joan Balcells L’any 1936 tancà les portes en esclatar la Guerra Civil
uzbek | uzbeka
Història
Membre d’un conglomerat de tribus de raça turànida que habita actualment l’Uzbekistan.
Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872
huk
Història
Membre del moviment guerriller filipí que des del 1954 es denominà Hukbong Mapagpalayang Bayan (‘Exèrcit d’alliberament del poble’).
Creat per lluitar contra l’ocupació japonesa 1942-44, aquest moviment, dirigit pels comunistes des del 1946, continuà la lluita contra el feudalisme i el latifundisme i la intervenció nord-americana Amb la rendició d’alguns dels seus dirigents, l’any 1954, el moviment guerriller entrà en decadència i vers la dècada del 1970 els darrers grups guerrillers foren eliminats per les forces governamentals Les seves activitats foren continuades pel Nou Exèrcit Popular, braç armat del partit comunista proxinès, creat el 1968
Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Arts
Institució fundada a Palma el 1837 per un grup d’erudits, entre els quals Joaquim M. Bover i Antoni Furió.
Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità…
Magna Grècia
Història
Nom donat, ja a partir del segle II aC, al conjunt de ciutats gregues del sud d’Itàlia.
Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…
Rājputānā
Divisió administrativa
Regió de l’Índia, entre l’Indus i el Ganges i dividida en dues parts pels monts Arāvalli.
Habitada pels rajputs rajput al s VII, fou assetjada constantment pels soldans de Delhi Annexada a l’imperi mogol 1556, alguns dels seus prínceps foren capitosts de l’exèrcit d’Akbar i d’Aurangzeb s XVII Envaïda pels marathes 1770, es convertí en protectorat britànic 1817 Dividida en nombrosos estats principescs, dinou d’ells foren englobats al Rājasthān 1947 Durant l’època mogol XVII-XVIII hi floriren les escoles de miniaturistes de Jaipur i de Bundela l’anomenat estil rajasthani i la de les muntanyes o pahari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina