Resultats de la cerca

Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872

Creat per lluitar contra l’ocupació japonesa 1942-44, aquest moviment, dirigit pels comunistes des del 1946, continuà la lluita contra el feudalisme i el latifundisme i la intervenció nord-americana Amb la rendició d’alguns dels seus dirigents, l’any 1954, el moviment guerriller entrà en decadència i vers la dècada del 1970 els darrers grups guerrillers foren eliminats per les forces governamentals Les seves activitats foren continuades pel Nou Exèrcit Popular, braç armat del partit comunista proxinès, creat el 1968

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…

Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors A partir del s XVI, la Companhia prengué el nom de Collège de Rhétorique i a causa de la situació política d’Occitània, al costat de la llengua d’oc, admeté la francesa, que acabà per imposar-se L’any 1694 l’agrupació esdevingué Académie des Jeux Floraux Dos segles més tard, per instigació de…

Aquestes obres d’art sofriren greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial

La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità…

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…